El Roscón de Reyes és un brioix elaborat amb una massa dolça amb forma d'anell, adornat en el seu format convencional amb rodanxes o trossos de fruita confitada, gebrada o cristal·litzada i encara que originàriament no tenia farcit, recentment (segle XX) s'omple de nata, crema pastissera, tòfona o xocolata.
A Biopanadería, podràs trobar-los amb diferents farines com d'espelta o blat integral, així com en variants artesanals que recorden als primers orígens d'aquest fantàstic brioix, amb una novetat aquest any, el Roscón de Reyes Vegano de Biopanadería.
El origen d'aquestes postres no és cristià, ni té a veure amb el naixement de Crist, ni amb l'arribada dels Reis a Betlem. Es remunta al segle II aC, en què a mitjans del mes de desembre del calendari romà, que era diferent de l'actual, se celebraven unes festes paganes pregant a Saturn, déu de l'agricultura. Se'ls anomenava, és clar, Saturnals.
Les Saturnals era un període de celebracions, una setmana, durant la qual, els esclaus no havien de treballar, per tant, se les coneixia com la “festa dels esclaus”.
Durant aquella setmana s'elaborava una coca a base de mel en què s'introduïen fruits secs, dàtils i figues. Aquesta preparació va prendre caràcter anual i al segle III d.C. es va introduir el haba, que se la considerava símbol de fortuna i fertilitat, pel que li toqués, se li augurava prosperitat durant l'any.
Arran de l'emperador Teodosi, pel qual el cristianisme passava a ser la religió oficial de l'imperi, van desaparèixer moltes tradicions paganes, més que la coca de la fava que es va anar transformant amb el temps.
Al segle XVIII, un cuiner al servei del rei introdueix dins del tortell una moneda d'or per donar una sorpresa al monarca. A partir d'aquí, la moneda va adquirir un valor simbòlic superior i la fava va passar a ser allò que ningú no volia, perquè va adquirir unes connotacions negatives.
Encara que a Espanya ja es coneixia la tradició del Roscón de Reyes, va ser Felip V qui va introduir la variant amb la moneda. La data perquè coincidís amb la festivitat de Reis es va establir al segle XIX, amb tota la parafernàlia actual, on a l'afortunat que li toca la figurita, en comptes de moneda, és coronat el “rei de la festa” ia qui li sortia la fava havia de pagar el rosc i alhora ser nomenat el “ximple de la fava”, que és l'origen de l'insult “tontolaba”.
A Navarra hi ha una tradició anomenada “Rei de la Faba”. Aquesta era una festa cortesana del dia de Reis, en què els reis de Navarra vestien un nen amb camisa, calces, etc. I dotaven l'elegit amb diners perquè cursés estudis. Aquesta tradició va ser introduïda al segle XIV pels Teobaldos, dinastia francesa, en concret per Carles II.
La coronació del “Rei de la Faba” va ser restaurada per Ignacio Baleztena i la penya Muthiko Alaiak de Pamplona el 1920 i se celebra cada any en una localitat de Navarra. Consisteix que una selecció d'escolars degusti un tortell ia qui li toca la fava és coronat com a rei.
Aquestes són algunes de les curiositats d'unes riqueses postres. I tu coneixes més? Ens encantaria poder incloure-les en aquest article sobre el Roscón!